Radioprotecció en Radiologia Pediàtrica

En radiografia i tomografia computada cal usar raigs-X per obtenir les imatges. Els raigs-X son fotons com la llum visible però amb més energia i son radiacions ionitzants. La absorció de part d'aquests fotons en els diferents teixits del cos és el que permet identificar-ne les parts. Per això es inevitable irradiar als pacients.

El risc potencial de presentar complicacions tardanes per la radiació diagnòstica es molt baix, però superior en els nen que en els adults (considerat de 4 a 6 vegades més). Per això es prenen mesures per a reduir la radiació.

Criteris de Radioprotecció en Radiologia Pediàtrica

Es segueixen les 'Regles d'Or de Radioprotecció'. La fonamental es el criteri ALARA (As Low as Reasonabely Achievable); la dosi ha de ser tan baixa com sigui raonablement possible. Això s'aconsegueix:

  • Acceptant les peticions d'exploració que tenen una justificació clínica i fent les mínimes projeccions possibles.
  • Evitant repeticions per tècnica no adequada o per moviment del pacient.
  • Col·limant, es a dir limitant l'exposició a la zona d'interès clínic, que permet reduir la dosi absorbida un 30 - 50%..
  • Protegint la resta del cos i de les zones radiosensibles, tot i allunyades del camp: Gònades, tiroides, moll de l'os. , etc., amb l'ús rutinari de bandes de goma plomades.
  • Immobilitzant als pacients, ja que molts dels pacients pediàtrics no col·laboren adequadament.
  • Usant tècniques, pel·lícules i aparells que eviten dosis absorbides altes (màxima eficiència amb un baix flux de raigs-X).

Informació complementària (Tècnica) .